La UB Divulga

29/10/2026

El 28 d’octubre va tenir lloc el segon Cafè científic d’aquest any. El cicle no es podia reprendre d’una manera més intensa, i és que parlar del futur del català sempre desperta emocions. Sota el títol «El futur del català: llengua, identitat i cohesió social» tres investigadors d’àmbits diferents van aportar dades i punts de vista ben diversos que van portar a les persones a assistents a reflexionar sobre el paper i el futur de la nostra llengua.

L’Antonio di Paolo, de la Facultat d’Economia i Empresa, va parlar de dos moments històrics tan claus com la inclusió del català com assignatura obligatòria als centres educatius l’any 1979 i el desplegament de la Llei de Normalització Lingüística l’any 1983. L’Antonio va explicar com aquestes normes volien garantir la igualtat d’oportunitats per tota la població, i com la recerca ha acabat demostrant que parlar en català genera incentius econòmics en les persones i frena la segregació.

Per la seva banda, l’Alba Ambròs, de la Facultat d’Educació, va compartir l’evidència existent entorn a l’ús del català a les aules. Si bé els estudis mostren que el professorat i l’alumnat parlen majoritàriament en català, en els moments d’esbarjo, als treballs en grup i a l’hora del menjador, aquest predomini desapareix i domina clarament el castellà. L’Alba va recordar que dominar una llengua no es tradueix necessàriament en utilitzar-la.

Pel que fa al Carles José Mestre, professor de la Facultat de Filosofia, va oferir una visió optimista sobre l’ús que en fan els joves a dins dels centres de secundària. En Carles va destacar que l’alumnat no vol deixar d’aprendre català. En Carles va desvincular l’identitat nacional de la lingüística i va destacar la dificultat en l’avenç de l’ús del català sense un estat propi.

El debat va finalitzar amb una reflexió conjunta entorn la vessant identitària de la nostra llengua. En el torn obert de preguntes del públic es van plantejar altres aspectes com el paper del català en el lleure, a l’àmbit empresarial o a les xarxes socials, així com els entrebancs i rellevància de mantenir l’idioma en el dia a dia.

02/10/2026

El dimecres 30 de setembre ha començat el nou cicle de Cafès científics de la Universitat. Aquest any s’ha decidit donar el tret de sortida amb una efemèride que va capgirar fa 25 anys la recerca, i en part la vida, del planeta, la seqüenciació del genoma humà. Sota el títol «Llegint la vida: 25 anys de la seqüenciació del genoma humà» tres genetistes de la UB van parlar del que havia significat aquest gran avenç científic.

En Pep Abril Ferrando, de l’Institut de Biomedicina de la UB, i un dels dos únics espanyols que va signar la publicació del 12 de febrer de 2001, va explicar en què consistia la seqüenciació i com la tecnologia que va envoltar a aquesta fita ha permès que els investigadors i les investigadores es facin preguntes més complexes.

Per la seva banda, Sara Guirao Rico, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, va explicar com la seqüenciació va impactar i ha impactat sobre la resta d’espècies del planeta. A més, va donar a conèixer el Projecte del Biogenoma de la Terra, una iniciativa científica que engloba diversos consorcis regionals i que té com objectiu a llarg termini la seqüenciació del genoma de totes les espècies eucariotes del planeta.

La Gemma Marfany, de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, va parlar de la vessant més social d’aquest avenç, aportant una visió crítica a les promeses que no han arribat a impactar realment sobre la vida de les persones. Marfany va recordar que l’accés al potencial que ofereix la tecnologia genètica no és igual per totes les persones i a més, que les qüestions ètiques que envolten a aquest àmbit no són universals.

Els tres investigadors van coincidir en apuntar la seqüenciació del genoma humà com un punt d’inflexió en la recerca biomèdica mundial, però també van coincidir en assenyalar que els avenços tecnològics han d’anar acompanyats d’aspectes ètics i socials que garanteixin el seu impacte sobre el conjunt de la societat.

02/10/2026

17/07/2026

Ahir, 16 de juliol, va tenir lloc la XV Trobada de Divulgació de la UB a l'Aula Magna de l'Edifici Històric. L'edició d'aquest any ha permès compartir les activitats dutes a terme durant el curs 2025-2026 i presentar el nou marc orientatiu sobre divulgació científica.

La Trobada va començar amb la benvinguda de la Maria Feliu, Vicerectora de doctorat, personal investigador en formació, atracció de talent i divulgació, i va seguir amb el torn de Marga Becerra, responsable de la Unitat de Cultura Científica, que va mostrar quines són les activitats de la UCC+I en les quals pot participarel personal investigador.

A continuació ha sigut el torn de David Bueno, adjunt per a la divulgació científica. La seva intervenció ha servit per presentar el nou "Marc i orientacions per a la divulgació del coneixement" al personal investigador i tècnic assistent a la Trobada. Un document que té per objectiu crear un marc conceptual i pràctic per orientar la divulgació del coneixement a la Universitat de Barcelona.

Per acabar la primera part de la sessió, es va fer entrega a la Raquel Serrano del premi a la representant de la final interuniversitària del concurs .

Després de la pausa va tenir lloc al taller pràctic d'aquesta quinzena edició: "Parlar en públic", a càrrec de Vanessa Petit Riera, periodista amb una àmplia trajectòria en comunicació i expressió pública. El taller va comptar amb una vessant teòrica sobre quins són els aspectes més destacats per saber parlar en públic i una vessant pràctica on es va demanar a les persones assistents que expliquessin la seva recerca en dos minuts. Diverses persones es van oferir a parlar davant de tothom i van rebre els consells de la Vanessa Petit per millorar la seva forma de comunicar.

Moltes gràcies a totes les persones que vau participar! A continuació trobareu un recull amb les imatges més destacades de la Trobada 😊 📸

Molt bon estiu a tothom! 🥳

17/06/2026

🌞Ja estan disponibles les ulleres homologades ISO 12312-2 de la UB per observar l'eclipsi de sol d'aquest estiu amb total seguretat. Les trobareu a la Botiga de la UB. 🕶️

Per què són importants? Mirar el Sol sense protecció pot causar danys oculars greus i irreversibles. Només durant la fase de totalitat es pot mirar a ull nu; la resta del temps cal utilitzar ulleres certificades o observar-lo de forma indirecta.

📍 On aconseguir-les? Estan disponibles a la botiga física de Plaça Universitat i a la botiga en línia: https://shop.ub.edu/collections/novetats/products/ulleres-eclipsi-solar

✨ Prepareu-vos per gaudir d’un fenomen únic amb tota la seguretat!

07/04/2026

La UB es prepara per a l’eclipsi del 12 d’agost de 2026, que serà visible des de gran part de la península Ibèrica. Durant poc més d’un minut, cap a la tarda (entre les 19.30 i les 21.00 h), la Lluna taparà completament el Sol i el dia s’enfosquirà.

Amb aquesta iniciativa, la UB vol contribuir a fer que el 12 d’agost de 2026 no sigui només un espectacle astronòmic, sinó també una oportunitat educativa significativa per mirar el cel amb coneixement i responsabilitat.

Juntament amb l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) proposem una sèrie d’activitats escolars per tal de preparar l’alumnat i fomentar la cultura científica entre els infants i joves. L’acció està emmarcada en aquest esdeveniment únic, i vol apropar el coneixement astronòmic a les aules i promoure una observació segura del fenomen entre els infants i joves. Representa una oportunitat perquè els infants i joves actuïn com a prescriptors i contribueixin a portar el missatge de la ciència i de la seguretat en l’observació del Sol a les seves llars.

A més, a la pàgina web del projecte tenim disponible un desplegable que pot ser un recurs molt útil per complementar el treball a l’aula i perquè la ciutadania conegui com gaudir de l’experiència de forma segura i profitosa.

Les propostes d’activitat s'adrecen a alumnes de primària i secundària i s’adapten segons el nivell i necessitats curriculars. Es combina l’observació, l’experimentació i la simulació. Aquestes sessions tindran una durada aproximada d’una hora, amb sessions virtuals complementàries en el cas de secundària.

Tota la informació: web.ub.edu/web/laubdivulga/eclipsi

27/03/2026

El passat 11 de març la Facultat de Geografia i Història va rebre la classe dels constructors i les constructores de l’IE Arts. Aquests infants d’I5 van visitar el jaciment d’Antoni Tarrés i van descobrir com l’arqueologia permet estudiar les construccions del passat. A més, de la mà de l’Eulàlia Rafart i la Sofia Pejoan, l’alumnat va poder observar alguns dels materials de construcció trobats al camp d’excavació, revisar peces i elements constructius, i conèixer com es van iniciar les primeres construccions humanes.

Va ser un matí ple d’aprenentatges i ciència, on infants i personal investigador van poder comprovar com l’interès i les ganes de coneixement comencen des de ben petits.

“Peticions a la UB Divulga” és un projecte obert a tots els centres educatius que requereixen una veu experta en el seus processos de recerca: https://web.ub.edu/ca/web/laubdivulga/peticions-a-la-ub-divulga

23/03/2026

El dijous 19 de març vam presentar la Mona de ciència 2026, dedicada enguany a l’astronomia.

Aquesta mona no només celebra una tradició catalana molt arrelada, sinó també el talent i la passió de les astrònomes de la UB que l’han fet possible, compartint coneixement amb els més petits i inspirant vocacions científiques. La Núria Miret-Roig i la Francesca Figueras Siñol són les coordinadores d’un ampli equip de persones que durant mesos han estat farcint la figura de xocolata de coneixement.

El projecte és fruit de la col·laboració entre el Gremi de Pastisseria de Barcelona i la Universitat de Barcelona, un diàleg entre ciència i gastronomia que any rere any creix i s’enriqueix.

Però el gran impacte arriba gràcies a les moltes pastisseries del territori que se sumen cada any al projecte. Elles són les veritables expansores del missatge, acostant la ciència a les famílies de tots els barris i pobles de Catalunya… de la manera més dolça possible!

Enguany, a més, la temàtica no podria ser més especial. Ha estat l’Any Assumpció Català, dedicat a una pionera de l’astronomia catalana i, a més, aquest estiu viurem un eclipsi de sol que ens farà mirar tots plegats cap al cel.

Un any més, la mona ve acompanyada d'una pàgina web perquè grans i petits descobriu l’Univers jugant i aprenent en família: activitats, curiositats, vídeos i molt més:
👉 https://web.ub.edu/es/web/laubdivulga/mones-de-ciencia

Fem que la ciència sigui part de les nostres tradicions!


Aquest any, regala una Mona de ciència i celebra la Pasqua amb un toc d’astronomia.

04/02/2026

Ahir els infants d'I5 de l'IE Arts van reflexionar sobre la relació que existeix entre les plantes i els edificis, en aquest cas, van conèixer molts dels racons que amaga l'Edifici Històric de la UB.

En José Manuel Blanco, botànic de Facultat de Biologia, els va ensenyar molts dels racons que s'amaguen dins del jardí Ferran Soldevila.

12/12/2025

El dimecres 10 de desembre ha tingut lloc el darrer dels Cafès científics d’aquest any. Sota el títol «Institucions i ciutadania: una relació en revisió», Francesc Amat Maltas, del Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Facultat d’Economia i Empresa, Aroa Casado Rodríguez, del Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i Enric Pol Urrutia del Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa de la Facultat de Psicologia van debatre sobre la situació en què es troba la relació entre ciutadania i institucions.

Francesc Amat va explicar com la desconfiança envers les institucions és un fenomen global, present a la majoria de democràcies avançades, i està molt relacionada amb les crisis econòmiques. La recerca que s’està duent a terme entorn d'aquest tema també ha posat de manifest la importància del capital social, ja que sembla ser un factor amortidor envers les conseqüències negatives de factors desencadenants de la desafecció com l’atur o la vulnerabilitat econòmica.

Per altra banda, l’Aroa Casado va manifestar que actualment les posicions de poder estan canviant. Aquests canvis fan que figures com la del professorat o del professional sanitari no tinguin l’estatus de màxima reputació que tenien fins ara. En aquest context, va parlar sobre la figura del “pacient expert”, aquelles persones que patint de manera directa o indirecta una condició o una patologia, tenen coneixements més especialitzats que alguns professionals de la salut. L’Aroa va apuntar que aquests perfils, tot i poder semblar disruptius pel sistema, poden aportar visions interessants a la pràctica clínica.

L’Enric Pol va començar apuntant com la crisi econòmica del 2008 va ser també un punt d’inflexió per aspectes socials. A partir d’aquell moment, per exemple, el debat polític es va anar esvaint per deixar pas a l’actual estratègia del descrèdit cap al contrari. Aquest context sembla ser clau perquè la ciutadania perdi la confiança envers aquests dirigents. A més, l’Enric va parlar de la “indefensió induïda”, una situació que tindria com a objectiu conduir a la societat a una actitud d’inacció. Qüestionar-se si darrere d’aquesta situació hi ha una macroestructura social amb interessos, pot ser essencial per qüestionar els missatges que ens arriben.

Amb aquest intens i introspectiu debat va finalitzar el cicle dels Cafès científics de la UB d’aquest any. 😉