29/10/2026
El 28 d’octubre va tenir lloc el segon Cafè científic d’aquest any. El cicle no es podia reprendre d’una manera més intensa, i és que parlar del futur del català sempre desperta emocions. Sota el títol «El futur del català: llengua, identitat i cohesió social» tres investigadors d’àmbits diferents van aportar dades i punts de vista ben diversos que van portar a les persones a assistents a reflexionar sobre el paper i el futur de la nostra llengua.
L’Antonio di Paolo, de la Facultat d’Economia i Empresa, va parlar de dos moments històrics tan claus com la inclusió del català com assignatura obligatòria als centres educatius l’any 1979 i el desplegament de la Llei de Normalització Lingüística l’any 1983. L’Antonio va explicar com aquestes normes volien garantir la igualtat d’oportunitats per tota la població, i com la recerca ha acabat demostrant que parlar en català genera incentius econòmics en les persones i frena la segregació.
Per la seva banda, l’Alba Ambròs, de la Facultat d’Educació, va compartir l’evidència existent entorn a l’ús del català a les aules. Si bé els estudis mostren que el professorat i l’alumnat parlen majoritàriament en català, en els moments d’esbarjo, als treballs en grup i a l’hora del menjador, aquest predomini desapareix i domina clarament el castellà. L’Alba va recordar que dominar una llengua no es tradueix necessàriament en utilitzar-la.
Pel que fa al Carles José Mestre, professor de la Facultat de Filosofia, va oferir una visió optimista sobre l’ús que en fan els joves a dins dels centres de secundària. En Carles va destacar que l’alumnat no vol deixar d’aprendre català. En Carles va desvincular l’identitat nacional de la lingüística i va destacar la dificultat en l’avenç de l’ús del català sense un estat propi.
El debat va finalitzar amb una reflexió conjunta entorn la vessant identitària de la nostra llengua. En el torn obert de preguntes del públic es van plantejar altres aspectes com el paper del català en el lleure, a l’àmbit empresarial o a les xarxes socials, així com els entrebancs i rellevància de mantenir l’idioma en el dia a dia.