11/08/2026
El primer premi del 10è Concurs de Microrelats de la Vall Fosca va ser per "De l'home mire sempre les mans", d'Anna Barrull Bonastra.
Mentre el ressò de les explosions que foradaven la muntanya feien trontollar la colònia, la Maria servia l’escudella a l’enginyer suís que dirigia les obres de la Central.
Instintivament, com si d’un ressort automàtic es tractés, la cuinera de Mont-ros tractava d’amagar unes mans castigades per la sosa càustica i pel fred del Pallars sota un davantal protector.
— Gràcies, Maria —va dir ell amb aquell accent forà, tan polit—. Té unes mans que fan miracles a la cuina.
A taula, l’artífex de Zúric movia els coberts amb una delicadesa gairebé ofensiva que contrastava amb les formes rudes de la Maria.
Aquella nit, entre plànols de turbines i túnels, enmig d’una paperassa incomprensible per a ella, l’home la va convocar per passar comptes, arribats com eren a final de mes. Quan, avergonyida, la Maria va allargar la mà basta per agafar els bitllets que li pertocaven, ell la va aturar amb una confessió trencada:
—Vostè creu que jo soc qui porta el progrés a la Vall —va dir, mentre es treia el guant de seda que duia sempre i que ocultava una mà monstruosa, amb només tres dits i plena de cicatrius de cremades. — No soc enginyer, Maria. Jo era l’ajudant del mestre que va idear aquesta gran obra. El mestre va morir en una explosió i jo, gairebé il·lès llevat del perjudici de la mà, vaig apropiar-me de la seva identitat per evitar haver de tornar a la precarietat d’on venia.
Mentre posava la seva repulsiva mà sobre la pell endurida de la cuinera, va sentenciar:
— Vostè té les mans de qui treballa i es guanya el pa amb elles; jo, les de qui va mentir per no tornar a passar gana. Dels dos, qui creu que té la pell més neta?
